LFOL - Dades - Agricultura
Plana web, no oficial i independent, de La Figuera (Priorat - Catalunya)
   Sou a:       LFOL > Dades > Agricultura   

Agricultura

La Figuera no és un poble de grans extensions agrícoles. Hi ha poques terres cultivables ja que és ple de petites muntanyes impossibles de treballar mecànicament, de manera que només es poden cultivar les valls, que en general són estretes i de poca longitud. És en aquestes valls on els agricultors figuerencs cultiven les seves vinyes, oliveres, ametllers i, en els darrers anys, cirerers.

Malgrat això, les coses no han estat sempre així. Només cal donar un cop d’ull a les terres cremades pels últims incendis, i un s’adona de la quantitat de petites feixes que esglaonen les parets costerudes de les muntanyes, on no deu fer gaires anys, enlloc de pins hi devia haver vinyes.

La riquesa de l’agricultura de la Figuera no es troba doncs en l’extenció i la productivitat de la seva terra sinó en la seva varietat. La terra de la Figuera és plena de petits matisos que fan que cada racó de cada vall sigui diferent i alhora adecuat per un determinat cultiu.

Un exempe d’aquesta riquesa el podem veure fent un tomb per les terres del poble on s'hi troben un bon nombre de partides diferents (Guixà, Avellà, Cubilà, Hortes, Borròs, Coma...), cada una amb unes característiques de clima i sòl diferents i explotades amb el cultiu més idoni.

CULTIUS

Els principals cultius són la vinya, l’olivera, l’ametller i el cirerer, i aquesta no és una tria a l'atzar, sinó que en tots els casos es tracta de cultius que s'adapten perfectament a la zona, que estan distribuits en funció del microclima de cada partida i que, a més, les tasques que el pagès ha de fer per cultivar-los s'adapta perfectament i així durant l'any no hi ha èpoques amb massa feina ni èpoques sense ocupació, és a dir, l'ecosistema agrícola de la Figuera es troba en un punt d'equilibri quasi perfecte.

La vinya

El cultiu econòmicament més rentable i segurament també el més extès és la vinya. Les vinyes de la Figuera són quasibé el 100% de la varietat garnatxa, tot i que en els darrers anys s'han introduit algunes varietats que ja s'havien cultivat en aquestes zones, com l'ull de llebre, i d'altres de noves com el cavernet, el macabeu, etc.

La vinya ocupa en general les millors terres, ja que tot i ser un cultiu de secà, presenta més exigències que l'olivera, l'ametller o el cirerer. Es presenta doncs en terres més aviat lleugeres, riques en nutients, on els components argilosos no hi siguin excesivament presents, terres que en general permetin una bona maduració del raïm, un factor de vital importància per obtenir un bon vi.

Passejant pels camp de la Figuera s'hi poden trobar vinyes de tot tipus, des de ceps quasi centenaris, amb rabassons retorçats, plantats en files estretes i desdibuixades, pensades més per a treballar-les amb animals que amb màquines, però també plantacions modernes, emparrades, perfectes, simètriques, on els ceps quasibé són tots iguals.

L'olivera

El segon cultiu en ordre d'importància és l'olivera, del qual en trobem plantacions de diverses varietats però amb un predomini clar de l'arbequina, si bé en les més antigues s'hi troben amb frequència varietats com la rojal o la terra alta.

L'olivera ha conquerit terres d'una qualitat més aviat intermitja, arenoses, argiloses o de guix que, en general, són poc riques per a que la vinya s'hi pugui desenvolupar correctament.

Les plantacions d'oliveres són en general àmplies, amb marcs de plantació grans, ja que antigament els carrers s'utilitzaven per sembrar-hi ordi pels animals, pràctica que actualment està totalment abandonada. L'amplitut dels carrers i l'abandó de les sembres de cereals fa que en moltes finques les oliveres siguin espectacularment grans, cosa que, en certa manera, compensa les pèrdues degudes a marcs de plantació massa amples.

L'ametller

A l'ametller, cada vegada més, se'l pot considerar un cultiu marginal, no només pels preus ruinosos amb què últimament es paga el quilo d'ametlla, sinó també perquè les plantacions d'ametller normalment ocupen les pitjors terres, en la majoria dels casos molt seques, on tradicionalment només si solia sembrar ordi pels animals o blat per a panificar.

Les varietats depenen molt de l'edat de la plantació. Així, per exemple, a les plantacions antigues hi predominen varietats com la llargueta, la marcona, la planeta, la de la pobla, etc, mentre que les últimes plantacions són predominantment de la varietat ferragnes.

El cirerer

Finalment cal parlar del cirerer. Es tracta d'un cultiu que durant les dues últimes dècades s'ha implantat amb força, fonamentalment per dos motius: el primer, els bons preus amb què es pagava el quilo de cirera, i el segon, la bona adaptació que presenta aquest cultiu a les condicions de la Figuera, ja que en secà dóna fruits de dimensions prou competitives amb les plantacions de regadiu.

PRODUCTES AGRÍCOLES

Els productes agrícoles més importants a la Figuera són el vi i l'oli.

Dels raïms i les olives que es cullen a la Figuera, la major part es processen a la cooperativa agrícola del poble, tot i que hi ha una part d'agricultors que venen els seus productes a altres indústries de la comarca o forànies.

La cooperativa ofereix dos productes sota la marca "Aubacs i Solans", el vi negre que es comercialitza embotellat o a dojo, i l'oli d'oliva verge extra que es comercialitza embotellat amb embasos de cinc litres i també a dojo.

El vi de la Figuera es troba dins la Denominació d'Origen Montsant. Es tracta d'un vi elaborat pràcticament amb un 100% de garnatxa i amb graduacions elevades d'entre 14 i 15 graus en funció de l'anyada.

Per la seva banda, l'oli és emparat dins la Denominació d'Origen Siurana, s'obté principalment d'olives arbequines i presenta acideses inferiors als 0.2 graus.

Contràriament amb el que passa amb el vi i l'oli, les ametlles i les cireres es comercialitzen directament pels productors, de manera que és pràcticament impossible comprar aquests productes al poble.


Tornar a l'índex de dades